UNITAT 5 i 6: EL SISTEMA NERVIÓS I ENDOCRÍ  

1.- ELS SISTEMES DE LA COORDINACIÓ

La funció de relació consisteix a rebre informació (estímuls) i elaborar les respostes adequades. Per dur a terme la funció de relació el nostre cos disposa dels sistemes de coordinació. 

Tenim dos sistemes de coordinació:

• Sistema nerviós. Està format per teixit nerviós. La seva funció és captar informació, analitzar-la i elaborar respostes, que són ràpides i poc duradores. Actua per mitjà d'impulsos nerviosos, que es propaguen a través dels nervis (formats per neurones).
• Sistema endocrí. Està format per glàndules endocrines que segreguen unes substàncies anomenades hormones, que viatgen per la sang fins a la cèl·lula o l'òrgan sobre el qual actuen. Elabora respostes més lentes i duradores que el sistema nerviós. Intervé en processos tan importants com és el creixement.

Elements que intervenen en la coordinació:

• El receptor: Estructura capaç de percebre els estímuls i de transmetre'ls als centres nerviosos. Els òrgans dels sentits són els receptors que capten estímuls de l'exterior. S'anomena estímul qualsevol canvi, tant de l'exterior com de l'interior del cos, capaç de provocar una resposta de l'organisme.
• El centre nerviós: És l'òrgan encarregat de rebre la informació percebuda pels receptors, de processar-la, i d'elaborar i transmetre un seguit de respostes als òrgans efectors.
• L'efector: Es l'òrgan encarregat d'executar la resposta (ex: músculs i glàndules).

2.- ELS COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós està format per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de glia.

Les neurones són cèl·lules especialitzades a rebre i transmetre missatges. Aquests missatges es transmeten mitjançant impulsos nerviosos, uns senyals que passen d'una neurona a una altra.

• Les neurones tenen un cos cel·lular en què es troba el nucli i dos tipus de prolongacions: les dendrites i l'axó.
• Les dendrites són prolongacions molt ramificades. Reben els impulsos nerviosos i els transmeten al cos cel·lular.
• L'axó és una prolongació llarga i prima que surt del cos cel·lular i es ramifica a l'extrem. Envia impulsos nerviosos des del cos cel·lular fins a unes altres neurones o algun òrgan.

Les neurones no estan en contacte les unes amb les altres, sinó que hi ha un espai de separació molt reduït entre aquestes anomenat sinapsi. L'impuls nerviós es transmet a través de les sinapsis mitjançant unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors que viatgen d'una neurona a la següent.

Segons la funció que fan, les neurones es classifiquen en:

• Sensitives: Porten la informació des dels receptors fins als centres nerviosos on s'analitzen i s'elaboren les respostes.
• Motores: Transmeten la resposta fins als efectors i provoquen la contracció dels músculs o la secreció de les glàndules.
• Interneurones o neurones d'associació. Connecten les neurones sensitives amb les motores.

Les cèl·lules de la glia (o glials) es troben entre les neurones. N'hi ha diversos tipus, amb diferents funcions, com ara aportar nutrients a les neurones, oferir-los protecció i retirar els rebutjos. Les principals cèl·lules de la glia són:

• Astròcits. S'encarreguen de proporcionar nutrients a les neurones.
• Micròglia. S'encarreguen de la neteja de les substàncies de rebuig i de la defensa contra agents infecciosos.
• Cèl·lules de Schwann. Son cèl·lules de sosteniment que envolten l'axó d'algunes neurones amb una substància anomenada mielina, que té la funció d'aïllar i facilitar l'impuls nerviós, ja que augmenta la velocitat de transmissió.

3.- EL SISTEMA NERVIÓS

La funció del sistema nerviós és rebre estímuls externs i interns i elaborar les respostes necessàries perquè l'organisme funcioni sempre correctament. S'hi distingeixen dues parts: Sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).

3.1.- SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC ) (encarregat del control del cos i de les activitats que duu a terme)

Encèfal: Protegit pels ossos del crani i per tres membranes anomenades meninges, amb el líquid cefaloraquidi.

• Cervell: Analitza la informació que han rebut els receptors i elabora les ordres per dur a terme les activitats voluntàries. És responsable del raonament, la memòria, el llenguatge, l'aprenentatge, les emocions...

• Cerebel: La seva funció és coordinar els moviments voluntaris de l'aparell locomotor (precisió) i l'equilibri. Intervé, per exemple, quan anem amb bici, quan ballem, quan juguem a futbol...
• Bulb raquidi: Controla els processos involuntaris, com ara el batec del cor, la respiració, els moviments de l'estómac... 

Medul·la espinal: És un cordó prim que recorre l'esquena. Es troba protegida a l'interior de la columna vertebral. Controla nombrosos actes reflexos, que fem automàticament, com quan enretirem la mà en sentir una punxada.

3.2.- SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC (SNP) (transmet els impulsos nerviosos des dels receptors fins al SNC, i d'aquest als efectors. Està format pels nervis).

Tipus de nervis segons el lloc d'on surten:

• Nervis cranials: Surten de l'encèfal.
• Nervis espinals: Surten de la medul·la espinal.

Tipus de nervis segons la funció: 

• Sensitius: Transmeten informació procedent dels receptors sensorials cap al SNC.
• Motors: Condueixen la informació des del SNC fins als efectors.
• Mixtos: La majoria fan funcions tan sensitives com motores.

Tipus de nervis des del punt de vista funcional: 

• SN Somàtic: Intervé en el moviment corporal (control voluntari).
• SN Vegetatiu o Autònom: Actua sobre les funcions bàsiques de l'organisme que es duen a terme de manera involuntària, inconscient i automàtica (Ex: batec del cor, moviment dels pulmons...)

4.- EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS

Quan agafem un got o quan ens cremem inesperadament amb la planxa, els nostres centres nerviosos elaboren dos tipus de respostes diferents. En el primer cas, movem el braç d'una manera conscient cap al lloc on està el got; en el segon cas, enretirem la mà de manera inconscient. Aquests dos tipus de respostes s'elaboren als centres nerviosos del SNC, però es fan de maneres diferents, l'una de manera voluntària i conscient (acte voluntari) i l'altra de manera reflexa (acte reflex).

5.- LA SALUT MENTAL

TRASTORNS FÍSICS O ORGÀNICS

1. Malalties infeccioses: Com la poliomielitis o la meningitis, que afecten el SNC.
2. Obstrucció o trencament d'artèries cerebrals com l'Ictus i embòlies cerebrals. Pot provocar la mort de neurones per manca d'irrigació sanguínia.
3. Cops o lesions: Paràlisi a les extremitats inferiors (paraplegia) o a totes les extremitats (tetraplegia).
4. Malalties neurodegeneratives:

Alzheimer: Degeneració de neurones de l'escorça cerebral. Símptomes: pèrdua de memòria, orientació i raonament. Dificultats en el llenguatge, canvis de comportament ...

Parkinson: Deguda a la mort de neurones de les zones del cervell encarregades del control i de la coordinació del moviment i de la postura. Símptomes: tremolor a les mans i a les cames.

TRASTORNS PSÍQUICS

6.- LES DROGUES I LA SALUT

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que una droga és qualsevol substància, sintètica o natural, que actua sobre el sistema nerviós central i n'altera el funcionament habitual.

Segons els seus efectes:

• Estimulants: Acceleren el funcionament habitual del cervell i provoquen hiperactivitat, trastorns de sensibilitat, al·lucinacions, deliris i insomni (ex: cocaïna, tabac, cafeïna).
• Depressores: Relaxen el sistema nerviós i n'alenteixen el funcionament (ex: alcohol, heroïna, ansiolítics...).
• Pertorbadores o al·lucinògenes: Alteren el funcionament del cervell i provoquen canvis en la percepció de la realitat (ex: haixix, marihuana, èxtasi...).

Tolerància: Cada vegada es necessita una quantitat més gran de droga per aconseguir els mateixos efectes, perquè l'organisme es va adaptant a la presència de la substància.

Dependència: Després d'un temps d'ús habitual, la persona necessita consumir la substància per no experimentar símptomes d'abstinència.

7.- EL SISTEMA ENDOCRÍ

El sistema endocrí està format per les glàndules endocrines, que produeixen unes substàncies anomenades hormones i les aboquen a la sang.

Les hormones viatgen per la sang i actuen com a missatgeres, és a dir, transmeten ordres. Les hormones, a través de la sang, es reparteixen per tot el cos. No obstant això, només actuen sobre alguns òrgans i cèl·lules, anomenades cèl·lules diana o òrgans diana.

Les respostes que produeix el sistema endocrí són més lentes que les del sistema nerviós, però són més duradores. Estan relacionades amb el creixement, el desenvolupament sexual, el metabolisme... El sistema nerviós i el sistema endocrí estan molt relacionats. El sistema nerviós controla la producció d'algunes hormones, i algunes hormones actuen sobre el sistema nerviós i en modifiquen el funcionament.

Característiques de les hormones (missatgers químics):

• Fan la seva funció a distància d'on han estat sintetitzades.
• Les respostes que provoquen són més lentes, però més duradores.
• Actuen en quantitats molt petites i, un cop executada la funció, es degraden molt de pressa.

8.- EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA HORMONAL

Les hormones actuen en petites quantitats, i un cop han dut a terme la seva funció s'eliminen. L'excés o el defecte en la quantitat d'una hormona present a la sang pot provocar determinades malalties.

És per aquest motiu que les glàndules endocrines no secreten hormones constantment. Hi ha un mecanisme que n'interromp la producció. És la mateixa quantitat d'hormona a la sang, la que interromp el seu mateix alliberament.

Aquest mecanisme de regulació rep el nom de retroalimentació negativa o feedback. Aquest mecanisme és semblant al que té lloc en el funcionament del termòstat d'un sistema de calefacció.

EXEMPLE 1: PRODUCCIÓ D'ADRENALINA

EXEMPLE 2: PRODUCCIÓ D'INSULINA I GLUCAGÓ

9.- LES MALALTIES DEL SISTEMA ENDOCRI

Diabetis:

• Diabetis tipus I: Diabetis insulinodependents. Sol afectar a persones joves i és deguda a una manca de les cèl·lules del pàncrees que produeixen la insulina. S'han de subministrar insulina diàriament mitjançant injeccions.
• Diabetis tipus II: Diabetis no insulinodependents. Afecta a persones de més de 40 anys. Les cèl·lules de l'organisme no utilitzen la insulina de manera adequada.

Malalties de la glàndula tiroide:

• Hipertiroïdisme: Excés en la producció de les hormones tiroïdals
• Hipotiroïdisme: Defecte en la producció de les hormones tiroïdals.

Nanisme i gigantisme: Causats en la producció de l'hormona del creixement en les etapes de desenvolupament.